Lluny queden els dies en què l’estratègia de comunicació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ignorada pels mitjans, es centrava en les xarxes socials i les plataformes ciutadanes. L’allau d’informacions i opinions sobre el drama de les hipoteques desfermada en les darreres setmanes (tothom vol ser ara el més sensibilitzat) s’ha encarnat aquests dies en el debat “escratxe sí; escratxe no” sobre la legitimitat de les protestes davant dels domicilis i oficines d’alguns diputats.

Hi ha opinions i arguments per a tots els gustos, i tot debat, com no, és benvingut. Tanmateix, com a professionals de la comunicació no ens deixa de sorprendre la manca de destresa amb què els màxims dirigents polítics, tot i que comptar segur amb bons assessors, gestionen una situació tan delicada. Tant el president del Govern espanyol Mariano Rajoy, que ha dit que les accions de pressió de la PAH són “profundament antidemocràtiques”, com Cristina Cifuentes, delegada del Govern a Madrid, que ha vinculat la PAH amb ETA, obvien premisses bàsiques de la comunicació de crisi, com que carregar contra les víctimes mai és una bona idea.

Article publicat al blog de l’agència Manifesta Comunicació Corporativa.