Fa dies que el cas d’espionatge als Estats Units copa titulars arreu del món. Les filtracions d’Edward Snowden, treballador d’una subcontracta de l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA, ha desvelat el programa secret de vigilància del govern nord-americà, que permet registrar i analitzar les dades generades per l’activitat dels usuaris d’Internet, no només nord-americans.

Una de les informacions més colpidores ha estat la col·laboració dels gegants d’Internet que faciliten l’accès a les dades dels usuaris, com Facebook, Google, Yahoo! o Skype. Companyies que formen part de la vida quotidiana de bilions de persones d’arreu del món, que gestionen les nostres comunicacions més íntimes i que constitueixen un canal d’expressió i interacció sense precedents.

Internet ha demostrat ser una magnífica plataforma per a la innovació, l’organització de la societat civil, la internacionalització i la comunicació global. Però ho és també per a la difusió de discursos d’odi, l’assetjament i els abusos contra drets fonamentals com la llibertat d’expressió i la privacitat, tant per part de companyies privades com de governs.

La necessària regulació d’Internet, un dels majors reptes polítics d’aquest segle, ha de garantir la protecció dels drets civils i establir els mecanismes de control democràtic que assegurin que governs i companyies els respecten. El caràcter global de la xarxa, tanmateix, fa aquest repte especialment complex. Per això s’han creat institucions independents com la Global Network Initiative, que busca impulsar el compromís de les grans companyies del sector de les TIC amb els drets a la llibertat d’expressió i a la privacitat, independentment de les pressions que rebin dels diferents governs.

Mentrestant, qualsevol cosa menys indiferència. Tots els sectors socials serem responsables del món que vindrà i les comunicacions, bé ho sabeu, hi tenen reservat un paper protagonista.

Article publicat al blog de l’agència Manifesta Comunicació Corporativa.