La pel·lícula policíaca del cap de setmana passat encara cueja i ens deixa dos exemples de la intolerable conducta i la conseqüent opaca gestió de la comunicació dels Mossos d’Esquadra: les reaccions a l’informe de Stop Bales de Goma i la detenció del periodista Bertran Cazorla.

Dissabte, el conseller d’Interior Ramon Espadaler responia en una entrevista al programa Via Lliure de Rac1 a l’informe presentat dies abans per l’associació Stop Bales de Goma, que denuncia la perillositat d’aquests projectils usats per les unitats antidisturbis dels Mossos d’Esquadra per a dissoldre manifestacions i demana que es deixin d’utilitzar.

El conseller va explicar la necessitat de seguir utilitzant bales de goma amb un to que sonava a la defensiva, nerviós i poc empàtic. Va qüestionar i restar importància als ferits (la periodista va mencionar tres persones que han perdut un ull, una pràcticament cega i una que ha perdut la melsa, en tres ocasions en què s’han utilitzat bales de goma): “si això s’acaba demostrant que és així [que les ferides són de bales de goma], jo demano perdó, perquè és evidentment una conseqüència no buscada”. No gaire convincent per a algú a qui la pèrdua d’un ull li hagi canviat la vida ni per molts ciutadans que paguen aquest model d’ordre públic amb els seus impostos.

En un moment en què l’opinió pública ha seguit el cas d’Esther Quintana, la dona que va perdre un ull a la manifestació del 14 de novembre de 2012, a través del Youtube i de les declaracions contradictòries del govern, marcar les distàncies amb les víctimes en lloc de respectar-les i posar-se al seu costat no sembla la millor opció ni des del punt de vista comunicatiu, ni polític, ni humà.

Però la pel·lícula del cap de setmana no acaba aquí. Mentre el conseller Espadaler parlava a Rac1, a Twitter s’escampava la notícia de la detenció de Bertran Cazorla, periodista especialitzat en temes policials. Segons Vilaweb, una primera versió oficial dels fets explicada al diari per un portaveu dels mossos, que acusava Cazorla d’anar “passat de voltes”, contradiu el comunicat emès més tard per Interior, que sostè que el periodista va agredir tres mossos amb el seu joc de claus. Les dues versions oficials dels fets contrasten amb la versió del periodista, que ha comunicat que presentarà una denúncia per maltractaments i demana al Departament d’Interior que obri una investigació.

Moments després de la seva posada en llibertat, Cazorla es defensava a Twitter de les acusacions dels mossos amb dues fotos: la d’una anàlisi toxicològica i la de les claus amb què segons Interior, hauria agredit els mossos. Interior, per contra, s’ha limitat a anunciar que no obrirà cap investigació perquè els mossos van actuar “amb correcció”. Al seu bloc, Cazorla respon al conseller Espadaler amb una bateria de preguntes sobre el seu cas concret i sobre el model d’ordre públic, i exigeix transparència a Interior animant el departament a fer públiques les gravacions i la informació que provaria la versió oficial dels fets.

Aquests dos casos s’afegeixen a una llarga llista de controvèrsies sobre l’actuació dels mossos (els números de placa, els indults, els maltractaments a detinguts…) que fa ja molt temps que situa el model d’ordre públic i l’ús de material antiavalots sota el focus del debat públic. Un problema de control i fiscalització dels cossos de seguretat que ja dura massa i que podria abordar-se amb majors garanties amb una comunicació més rigorosa, més respectuosa i, sobretot, més transparent sobre les actuacions dels mossos. Sentit comú, senzillament.