Verificació de continguts a Internet (II): Eines per detectar imatges falses

Fa unes setmanes vam parlar de la necessitat de verificar els continguts que compartim, un procés fonamental que el ritme frenètic de la xarxa social ens fa oblidar massa sovint, fins i tot als professionals. Uns bons hàbits de verificació no només ens estalviaran alguns tuits vergonyosos, també ens permetran destapar fakes (continguts falsos) publicats per altres, que és un altre tipus d’exclusiva més curosa de la nostra credibilitat i de la nostra reputació.

Les fotografies falses són continguts que s’escampen amb rapidesa a la xarxa, especialment quan s’atribueixen a notícies d’actualitat, com els desastres naturals. Algunes de les fotos de l’huracà Sandy als Estats Units difoses per usuaris de tot el planeta eren falses, fins i tot mitjans com The Washington Post van caure en la trampa.

Conclusió: Que molts altres hagin publicat un contingut no garanteix que sigui autèntic: no externalitzem la verificació! Si voleu més exemples, feu una ullada al Tumblr Is Twitter Wrong? del periodista Tom Phillips, us divertireu!

A grans trets, les imatges falses que circulen per Internet es poden classificar en tres grups: imatges reals que corresponen a esdeveniments passats i s’atribueixen erròniament a fets actuals; imatges manipulades amb Photoshop que es distribueixen com a reals i fotos manipulades amb Photoshop en el passat que ressorgeixen cíclicament.

Us recomanem tres eines senzilles per detectar-les abans de compartir-les a les xarxes socials:

Recerca inversa a Google Imatges. Normalment escrivim paraules per a obtenir resultats, però el cercador també permet pujar una imatge per obtenir altres imatges semblants. Una manera ràpida de veure si una imatge s’ha publicat prèviament a la xarxa.

TinEye és una altra eina útil per conèixer la procedència d’una imatge i desemmascarar ràpidament imatges falses. Les seves funcions són semblants a la recerca inversa de Google (oferien aquest servei abans que Google), però alguns sostenen que funciona millor.

– Comprovar les metadades de la imatge. Quan prenem fotografies digitals, la càmera guarda automàticament una sèrie de dades sobre la imatge: data, hora, mode de captura, etc. El web Jeffrey’s Exif Viewer permet pujar una imatge i veure les seves metadades. Compte! L’absència de dades és una dada: algú pot haver-les esborrat.

Què més? Ah, sí! Les eines que tots portem incorporades, tot i que sovint se’ns oblida: el sentit comú i els dos ulls de la cara. Mirar amb atenció la imatge (el temps o l’idioma en què estan escrits els cartells, per exemple) i contrastar amb altres informacions, com el temps que feia el suposat dia al suposat lloc (el buscador de respostes Wolfram Alpha ofereix aquest servei), continua sent la millor manera de detectar elements sospitosos.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: