Facebook, Twitter, Youtube… són eines sense les quals ja no sabem viure. S’han incorporat a la nostra vida quotidiana i se’ns han fet tan necessaris com l’aire que respirem. Però, qui decideix les regles que els regeixen? Quines mesures de control i protecció tenim? Ara per ara, únicament la pressió que podem exercir com a usuaris, que aquesta setmana ha permès que Facebook accedís a retirar un polèmic vídeo que mostrava la decapitació d’una dona a Mèxic.

Al maig, Facebook va cedir a les peticions del usuaris que exigien que es controlés la publicació de continguts violents. Fa uns dies, però, la xarxa social es va desdir i va relaxar la normativa amb l’argument que és responsabilitat dels usuaris triar els continguts que comparteixen i consumeixen. Després del polèmic vídeo de la decapitació de la dona a Mèxic i del conseqüent allau de crítiques indignades, Facebook s’ha tornat a retractar i ha comunicat que sí que eliminarà continguts que denotin “plaer sàdic” o “celebrin la violència”.

Durant anys els drets civils han protegit els individus dels possibles abusos de governs, grans empreses i altres individus. Però ni Facebook ni Twitter ni Youtube estan obligats a complir la legislació sorgida de les institucions democràtiques. Tenen les seves pròpies regles, que són les regles d’empreses privades que, a molt estirar, tenen algunes obligacions legals als Estats Units.

Al seu lloc web, Facebook ho deixa ben clar: “Aquesta Declaració de drets i responsabilitats té el seu origen als Principis de Facebook, que contenen les condicions de servei que regeixen la nostra relació amb els usuaris i amb tots aquells que interactuen amb Facebook. En utilitzar o accedir a Facebook, mostres la teva conformitat amb aquesta Declaració”. Res de Constitució, res de Codi Civil, res de normatives internacionals de respecte als Drets Humans.

En aquesta Declaració, Facebook exigeix als usuaris, entre altres coses: “No publicaràs contingut que contingui llenguatge ofensiu, resulti intimidatori o pornogràfic, que inciti a la violència o que contengui cosos nus o violència gràfica o injustificada”. Tanmateix, els comunicats creuats de la xarxa social dels últims dies mostren l’ambigüitat d’aquestes normes i l’arbitrarietat amb la qual s’eliminen continguts amb l’argument que violen les condicions d’ús del servei. Mentre Facebook s’ha mostrat extraordinàriament còmode amb continguts violents, els “cosos nus”, incloses fotografies de dones alletant els seus fills o imatges artístiques, i qualsevol cosa relacionada amb sexe, com imatges de joguines eròtiques, continuen censurant-se amb no menys sorprenent facilitat.

Des d’aquí volem donar suport a la feina d’institucions independents com la Global Network Initiative, que busca impulsar el compromís de les grans companyies del sector de les TIC per respectar i defensar els drets dels usuaris, independentment dels seus interessos comercials i de les pressions que rebin dels governs. Ens correspon a nosaltres, ciutadans d’arreu del món, exigir als nostres governs que treballin per garantir que els nostres drets civils es respectin a la xarxa tal com es respecten en altres àmbits en una societat democràtica.