Espanya ha baixat 10 posicions en el ranking Web Index 2013, l’informe anual amb què la World Wide Web Foundation avalua la situació d’Internet en termes de penetració i bones pràctiques. Dels 81 països inclosos, Espanya apareix al número 28 (66,8 punts sobre un total de 100), per darrere de tots els països de l’OCDE excepte Hongria. A la primera edició, publicada el 2012, Espanya ocupava la posició 18.

L’informe estudia la qualitat de la xarxa a cada país per donar resposta a una sèrie de preguntes, com ara: quin percentatge de la població pot accedir a una connexió i beneficiar-se dels seus avantatges? S’aprofita el potencial de la xarxa per a la participació activa dels ciutadans en els debats públics i la presa de decisions? Quanta informació s’ofereix obertament als ciutadans sobre qüestions clau per al seu benestar?

L’objectiu del document és mesurar com Internet contribueix al desenvolupament, amb especial atenció en les àrees de gènere, Open Data, privacitat i censura. En aquest sentit, l’estudi adverteix que, en termes globals, l’escletxa digital és cada cop més pronunciada i que la cibervigilància i la censura online estan augmentant i posant en perill l’anomenada “democratització de la informació”.

Si atenem als subíndex utilitzats per l’estudi, la puntuació d’Espanya al ranking és:

– Apoderament (avalua l’ús de la xarxa per facilitar la millora social, econòmica, política i mediambiental): 49,9 punts sobre 100.

– Contingut Rellevant (disponibilitat a la xarxa d’informació i dades públiques en format obert i escrita en l’idioma propi que resulti útil per a la ciutadania): 58,1/100.

– Accès universal (inversió en facilitar l’accès a una infraestructura d’Internet de qualitat i en educar els ciutadans perquè en treguin el màxim profit): 73,7/100.

– Llibertat i obertura (en quina mesura es protegeixen a la xarxa els drets ciutadans a la informació, opinió, expressió, seguretat i privacitat): 70,9/100.

Com l’any passat, Suècia encapçala la llista, seguida per Noruega, Regne Unit i els Estats Units. Cal recordar que les dades són prèvies al cas Snowden, respecte al qual l’impulsor del Web Index i creador de la World Wide Web Tim Berners-Leeha dit que l’espionatge a la xarxa té efectes “esgarrifadors” i “pèrfids”.

En termes generals, l’informe destaca que malgrat que tots els països estudiats excepte quatre tenien algun tipus d’informació a la xarxa sobre els pressupostos públics, només dos terços oferien informació sobre les despeses reals del govern. Tenint en compte aspectes d’accessibilitat a les dades com la publicació en el moment adequat i l’ús de formats que permeten la re-publicació, els nivells d’obertura són molt pobres i es situen en 35 punts d’un total de 100. A més, només un país en desenvolupament, el Marroc, ha assolit una penetració d’ús d’Internet del 50 %, l’objectiu establert a la Cimera Mundial de la Societat de la Informació del 2003.

L’informe ressalta l’evolució de mercats emergents com Mèxic (en la posició 30), Colòmbia (32) i Brasil (33) i de països en desenvolupament com les Filipines (38, abans del desastre del tifó Hainan), Indonèsia (48) i Kenya (53). També es destaca el cas d’Estònia, situada en la posició 18, just per sota de Suïssa, un país amb una renda per càpita cinc cops superior, i el cas de Costa Rica.

Cal una reflexió. Totes les qüestions tractades al Web Index són clau per garantir que l’entorn digital i els usos que en fem ens beneficien a tots i ens ajuden a créixer. El propi informe recorda el consens signat per 175 països a la Cimera Mundial de la Societat de la Informació del 2003:

“La comunicació és un procés social fonamental, una necessitat humana bàsica i el fonament de tota organització social… Tothom en qualsevol lloc hauria de tenir l’oportunitat de participar i ningú hauria de ser exclòs dels beneficis que la Societat de la Informació ofereix”.

 Deu anys més tard no ens podem permetre oblidar aquest compromís.