“Dinero sucio” VS “dinero negro”, la RAE i el poder del llenguatge

Deia el nou director de La Vanguardia, Màrius Carol, en un article de fa uns dies que la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) ha decidit suprimir l’expressió “dinero negro” de la propera edició del seu diccionari, prevista per al 2014, que només inclourà l’alternativa “dinero sucio”. L’explicació de la decisió, deia, no és que “haja deixat d’existir, sinó per eliminar una expressió considerada racista”.

Fa riure, no? L’explicació, és clar. Potser no faria riure tant si la RAE fos la institució lingüística d’un país com el Regne Unit, on es prenen molt seriosament les connotacions discriminatòries del llenguatge, ja siguen racistes, sexistes o de qualsevol altre tipus. En anglès paraules com fireman (bomber, man és home) o policeman (policia) han estat substituïdes en els últims anys per les alternatives neutres firefighter i police officer, per citar alguns exemples. Però a l’Espanya de la crisi econòmica i política? A l’Espanya on els ciutadans no tenen prou ulls per llegir els escàndols de corrupció? A l’Espanya on explicar la “trampeta” feta a la declaració d’hisenda és motiu d’ovació per part d’amics més que de crítica?

Si la decisió de la RAE és certa (no consta al llistat de modificacions de la seva web), sembla bona idea. No per la suposada, i sobtada, preocupació pel racisme del llenguatge, sinó perquè una popularització de l’expressió “diner brut”, per exemple, a la televisió i a la premsa, faria més evidents les pràctiques de frau a la societat i a cadascun dels seus ciutadans que comporta. La decisió de la RAE equipara dues expressions que tradicionalment s’han utilitzat per denominar capitals procedents d’activitats criminals (diner brut) o simplement d’activitats no declarades a Hisenda (diner negre), i deixa ben clar que totes dues es vinculen a activitats delictives en les quals cap ciutadà hauria de voler-se involucrar.

És cert que la llengua reflecteix la realitat, que en aquest cas és l’ús lliure de connotacions negatives de l’expressió “diner negre” en la societat actual. Com deia Carol al seu article, preguntes com “amb o sense IVA?” es formulen i es reben amb absoluta normalitat, igual que afirmacions com “això ho cobro en negre”. Aquesta normalitat, tanmateix, no és tolerable per a qualsevol que tinga consciència de la magnitud del problema de l’economia submergida a Espanya, on el darrer estudi del professor Jordi Sardà estima que representa el 24,6 % del PIB, com apunta també Carol. Un Estat incapaç de controlar el pagament d’impostos és un Estat lligat de mans i peus.

En un article publicat al diari El País fa uns mesos, el catedràtic Pedro Álvarez de Miranda, director de la nova edició del diccionari, advertia que “el que no es pot pretendre és canviar la realitat a través del Diccionari. Si la societat és masclista, el Diccionari la reflectirà. Quan la societat canvia, canvia el Diccionari”. En el cas del diccionari de la RAE, podríem dir que no només no s’avança a la societat, sinó que sovint, com en el cas del sexisme, va uns quants lustres per darrere. Però potser en el cas del “dinero negro” el catedràtic sí que pensa que el diccionari pot avançar-se a la societat i tractar d’impulsar un canvi cultural necessari?

Siga com siga, si l’expressió “diner brut” fa el salt a carrer, potser quan diguem “això ho cobro en diner brut” ens assaltaran preguntes com “brut de què?”, “brut per què?”. I potser serem més reticents a tenir res a veure amb assumptes que el llenguatge haurà posat en evidència que són bruts i indesitjables.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: