Mentida i comunicació són termes contraris, incapaços de conviure sense generar desconfiança, distanciament i, en un context social i polític, crisi de legitimitat. No cal dir que les amistats de la mentida, com la manipulació o l’opacitat, són també per extensió enemigues de la comunicació (efectiva, s’entén, perquè si no no seria comunicació), ja siga interpersonal, corporativa o política.

Malgrat ser aquesta una màxima de la comunicació que no ens cansem de repetir (per ètica, per estratègia i per supervivència), la mentida continua sent un recurs massa habitual. Les successives i contradictòries versions amb què aquests dies les fonts oficials han tractat de sortejar la publicació d’informacions relatives a la tragèdia de Ceuta, en la qual el passat 6 de febrer van morir més de 10 persones, només en són un exemple més.

En un primer moment, la Delegació del Govern a Ceuta va explicar que un grup d’unes 400 persones havien tractat de creuar la frontera entre Espanya i el Marroc a Ceuta, i les forces de seguretat marroquines els ho havien impedit. Segons aquesta versió, la Guàrdia Civil no va intervindre, la mort dels immigrants en cap cas podia ser deguda a causes “violentes”, i cap de les persones que intentaven arribar a territori espanyol ho va aconseguir.

Poques hores més tard apareix una nova versió, després de publicar-se les declaracions d’alguns dels immigrants implicats que asseguraven que la Guàrdia Civil els havia llançat pilotes de goma i gasos lacrimògens mentre tractaven de creuar la frontera nedant. En aquesta nova versió, el delegat del govern admet i justifica l’ús de material antiavalots “amb efecte dissuasiu”, degut a l’actitud “molt violenta” dels immigrants.

A la polèmica per l’ús de material antiavalots, es suma la denúncia de la devolució il·legal de vuit dels immigrants que sí que haurien aconseguit creuar la frontera, gravada en vídeo per un veí de Ceuta i difosa inicialment per La Sexta Noticias. En declaracions a Europa Press, fonts de la Guàrdia Civil van admetre que aquest procediment “és el més habitual” i fins tot forma part del “protocol”. Tanmateix, el director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, ha assegurat l’estricte compliment de la Llei d’Estrangeria. En què quedem?

En un últim moviment, la Guàrdia Civil va difondre dilluns el vídeo de les càmeres de la frontera, que suposadament conté totes les imatges disponibles. Tanmateix, el vídeo està editat i no inclou alguns dels moments claus dels fets.

Com justificarà totes aquestes versions confuses i contradictòries el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, en la compareixença prevista per a aquest dijous al Congrés dels Diputats? Mentir a la ciutadania des de les institucions públiques és una greu falta de respecte a la democràcia. Barrejar la mentida amb violència i morts és, a més, una greu falta d’humanitat.