Playmobil a Grècia: l’error de lluitar contra la viralitat a les xarxes socials

playmobilism1Nikos Papadopoulos és un pare, astrofísic i guionista grec de 35 anys, i un gran client de Playmobil. També és un ciutadà preocupat per la situació política, econòmica i social de Grècia. El resultat d’aquesta combinació és enginyós i divertit: igual que el seu fill, com diu la marca, “recrea i experimenta el món en miniatura” quan juga amb els clicks a la sala de casa, Papadopoulos utilitza els ninotets de plàstic de la firma alemanya per representar i criticar amb imatges i vídeos la vida social i política grega.

A l’agost del 2013, Papadopoulos va crear el blog llavors anomenat Playmobilism, ara Plasticobilism, per penjar-hi les seves creacions, i també una pàgina de Facebook per difondre-les. Directes i iròniques, les seues publicacions no van trigar gaire a córrer per les xarxes socials i esdevenir virals. La corrupció política i financera, així com tot tipus de problemes socials tant grec com internacionals, són els temes més recurrents de les escenes satíriques de Papadopoulos. La cancillera alemanya Angela Merkel hi apareix sovint com a personificació de les polítiques d’austeritat exigides a Grècia per la ‘troika’ (BCE, FMI i Comissión Europea), que Papadopoulos assenyala com a responsable del drama social grec.

A Playmobil, tanmateix, sembla que no li va fer gaire gràcia que es fes política amb les seves joguines. El passat 25 de març, irònicament un dels dies en què Grècia celebra la seva independència, Facebook va tancar sense previ avís la pàgina de Playmobilism per denuncies de l’empresa alemanya, que reclamava drets de propietat intel·lectual, ja que el nom de la marca estava inclòs al del blog satíric.

Papadopoulos va canviar el nom del blog i de la pàgina de Facebook a Plasticobilism, però no fou suficient. Playmobil li va comunicar que tot i així violava les seves directrius, que prohibeixen la “modificació” de les figuretes amb la fi de fer “declaracions polítiques” o “contingut agressiu relacionat amb la guerra i la violència”. La companyia li donava dues opcions: que tanqués la pàgina de Facebook o que esborrés totes les imatges amb “contingut polític” i no en tornés a penjar mai més.

Sorprés i emprenyat, Papadopoulos es va negar a complir amb un requisit tan ambigu, argumentant que ell no modificava els ninots, només els col·locava en diferents posicions. Fins i tot es va posar en contacte amb grups d’altres països que feien un ús semblant dels clicks i que asseguraven que mai havien tingut problemes.

La posició de Playmobil no només va sorprendre Papadopoulos. Qualsevol aficionat als vídeos de Youtube sap que a hores d’ara hi ha un exèrcit de joves i no tan joves aficionats a crear i compartir tot tipus d’imatges i vídeos d’animació protagonitzades pels famosos ninotets de plàstic. I tampoc se li escapa a ningú que aquesta tendència no fa (almenys fins ara) sinó beneficiar la marca tant en termes d’imatge com de vendes. De fet, Playmobil ja ha aprofitat sàviament aquesta moda en més d’una ocasió. Per què doncs fer la guerra a un blog tan popular com Plasticobilism?

Cansat de discutir amb la marca, el bloguer grec es va girar llavors cap a la seva audiència i cap als mitjans de comunicació per demanar suport, i un allau de queixes i acusacions de censura va omplir les xarxes socials i el correu electrònic de l’empresa.

Després d’un temps d’estira i afluixa, i probablement condicionada pel departament de comunicació de la marca, Playmobil finalment ha pres la decisió de permetre les publicacions de Papadopoulos a canvi que aquest afegeixi un text al blog que el desvinculi de la marca. Tanmateix, a la xarxa han quedat les petjades d’aquest incident, que arribarà tard o d’hora als adults fans i consumidors fidels de Playmobil arreu del món.

Aquest conflicte, a més, ha donat visibilitat a les directius d’ús dels seus productes, que prohibeixen no només la seva utilització per difondre “continguts polítics”, sinó també usos relacionats amb “continguts discriminatoris” o “no aptes per nens”, com s’especifica a la pàgina de Playmobil al Regne Unit. Posarà això en risc la font de negoci (i prestigi) vinculada als populars (i sovint virals) imatges i films d’stop-motion per a adults? Remakes de pel·lícules, sèries de televisió i videoclips, curts, anuncis publicitaris… Vol realment la companyia limitar la proliferació de creativitats fetes amb els seus clicks?

Va valdre la pena llavors la maniobra, l’intent de combatre una viralitat que no venia de gust a la marca?

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: