La setmana passada l’Audiència Nacional va admetre a tràmit una denúncia de clients contra el Banc de Santander per la comercialització, suposadament fraudulenta, dels “Valors Santander”. Per què no va poder el banc desactivar la mobilització i solucionar el conflicte com va fer, per exemple, amb els afectats pel cas Madoff o el de Lehman Brothers?

Sembla que la resposta està en les eines de comunicació i organització que van utilitzar els afectats per preparar la denúncia. Com de costum, tot va començar amb un sol home molt emprenyat: el banc va vendre a la seva dona un enrevesat producte financer que li va fer perdre la meitat dels seus estalvis. I com de costum, l’home emprenyat va buscar i va trobar milers d’afectats també emprenyats. Davant la negativa del banc per asseure’s a negociar una compensació, es van organitzar per preparar la querella.

Ni pancartes ni casserolades. Us recomanem l’article de eldiario.es que explica com després de veure que a Twitter les seves queixes no atreien l’atenció dels mitjans de comunicació com havia passat amb el cas de les preferents, els afectats van optar per un grup tancat de Facebook que va passar desapercebut per al banc. Això els va permetre unir esforços i ajuntar proves per a armar denúncies i presentar la querella que ha aconseguit que l’Audiència Nacional comenci la investigació.