No és gaire sorprenent que les tradicionals retransmissions per televisió de les campanades fossin trending topic a Twitter i un tema àmpliament comentat a Facebook, però potser ho és una mica més que es convertís en una ocasió per reactivar el debat sobre sexisme i masclisme.

Com de costum, a moltes llars un dels temes de conversa durant la sobretaula va ser la vestimenda dels presentadors en aquesta ocasió, que ja s’ha convertit en una mena de desfilada de moda. Enguany, però, la nit va donar una mica més de si, i la conversa es va convertir en un debat sobre els diferents criteris a l’hora de vestir homes i dones per a la pantalla.

La protagonista va ser potser Cristina Pedroche en La Sexta, on va aparéixer amb un vestit ‘Medusa’ negre amb transparències que deixava al descobert bona part del seu cos i va esdevenir ràpidament el trending topic de la nit a Twitter, amb la conseqüent repercusió als mitjans de comunicació. Els models escollits per la periodista Ana Boadas a TV3, Anne Igartiburu a TVE, Anna Simón en Antena 3 i Dafne Fernández a les dues cadenes de Mediaset, Telecinco i Cuatro, no eren gaire diferents. Al costat d’elles, els presentadors homes Frank Blanco i Ramón García, vestien elegants i ben abrigats per al fred de desembre.

Les xarxes van recollir comentaris de tota mena, per descomptat. Un bon grapat dels quals va apuntar al masclisme de la posada en escena, dels criteris que guien les vestimendes de gal·la per a homes i dones i de la utilització del cos de la dona com a reclam per guanyar audiència. Més enllà de la llibertat personal de les presentadores, la qüestió té un vessant sociopolític i d’ètica personal i professional que cal no desatendre.

Els incentius perquè les dones posin el seu cos a disposició de les cadenes de televisió no són cosa de broma: guanyen elles i guanya l’empresa. Tota professional de la comunicació té dret a vestir com vulgui, i mostrar el seu cos i la seva roba interior si ho vol. Però cada cop que una professional de la comunicació accedeix a fer-ho, moltes altres professionals igualment vàlides (o més), potser amb cossos que no resulten tan atractius, perden possibilitats de ser contractades.