Aquest dilluns, el Consorci Internacional de Periodisme d’Investigació (ICIJ), en col·laboració amb diversos mitjans, va fer públics els documents del cas ‘Swissleaks’, la gran filtració sobre el frau fiscal feta per Hervé Falciani, informàtic de la seu a Ginebra del banc HSBC. La informació, corresponent al període 2005-2007, ha deixat al descobert uns 30.000 comptes de grans evasors fiscals, els fons dels quals arriben als 105.890 milions d’euros. Tot i que fa anys que se’n parla, no ha estat fins ara que s’han publicat els noms de la famosa ‘llista Falciani’.

Es tracta de la filtració bancària més gran de la història i la llista inclou 2.694 espanyols, entre els quals estan el ja desaparegut banquer i president del Banc Santander Emilio Botín i el corredor de F1 Fernando Alonso. Tot i així, els mitjans de comunicació no se n’han fet gaire ressó.

I això per què? En un moment de crisi financera, social i política com el que viu Espanya, una informació així hauria de remoure consciències. Totes. De qualsevol color. Des de primera hora, l’etiqueta #Swissleaks treia fum a Twitter i no va trigar a esdevenir trending topic. Com és que els mitjans hi van passar de puntetes? La notícia no apareixia a cap portada de la premsa impresa.

Els documents publicats dilluns confirmen una informació que ja es sabia: la família Botín tenia més de 2.000 milions d’euros als bancs suïssos i a més comptava amb tota una xarxa de testaferros i empreses-pantalla per desviar milions cap a Panamà i les Illes Verges. A ningú se li escapa el poder del Banc Santander, el que potser no és tan conegut (fins ara) és el control que exerceix sobre la premsa. El Banc Santander està present en el grup Vocento, editor de diaris com l’ABC, i al 2012 va tenir un paper clau com a creditor en l’operació de refinançament del grup Prisa, al qual pertany el periòdic El País. A més, el banc és un dels principals anunciants als mitjans de comunicació i patrocinador habitual d’esdeveniments esportius, fonamentals per les cadenes de televisió.

Iñaki Gabilondo, un dels grans representants del periodisme rigorós a Espanya, en parla al seu videoblog amb un titular ben suggerent: “Paren las máquinas”. Media.cat ha publicat un article titulat Crònica de la impotència: Quins diaris han tractat de tapar la presència de Botín a la ‘llista Falciani’?, que analitza la cobertura per part de mitjans catalans i espanyols. El periodista Lluís Patraix, al seu blog de Vilaweb, ha escrit també sobre aquesta falta greu del periodisme. Tots tres tenen en comú un to escandalitzat i indignat. Sense llibertat de premsa no pot existir cap altra llibertat.

Per acabar, una nota. De tots els mitjans espanyols, només el diari digital El Confidencial forma part de l’ICIJ, una associació de la que formen part grans diaris com el britànic The Guardian o el francès Le Monde.