No són eleccions encara, però el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha tornat a alçar la veu contra els blocs electorals, els espais informatius que en campanya electoral els mitjans públics estan obligats a distribuir entre els partits polítics segons els resultats dels comicis anteriors. Els blocs es presenten als ciutadans com a notícies, però no s’elaboren seguint criteris periodístics, ja que és la Junta Electoral qui estableix quins partits hi poden aparéixer, en quin ordre i durant quants minuts.

El passat 6 de març, els membres de la ponència que prepara la nova llei electoral catalana (LEC) van acordar “flexibilitzar” els blocs electorals. El SPC hi va reaccionar amb indignació amb un comunicat extremadament crític amb la classe política, en el que demana “que desaparegui del projecte de la LEC qualsevol referència a la regulació administrativa del dret constitucional a la informació. Ras i curt. Perquè esperàvem d’aquest Parlament una comprensió més cabdal d’això i no un seguidisme partitocràtic d’una tradició hispànica absolutament excèntrica a l’Europa democràtica”.

Per la seua banda, en un article  al seu web, el Col·legi de Periodistes de Catalunya descriu l’acord com “extremadament preocupant” i l’interpreta com un intent d’“oficialitzar la censura prèvia” maquillant i perpetuant aquesta “anomalia democràtica”. A més, recorda que “ja existeixen prou organismes de control dels mitjans públics i que els blocs electorals són del tot innecessaris, absurds i incomprensibles en un context europeu”.

I és que el mecanisme dels blocs electorals minutats que es practica a Espanya és una excepció a Europa. Tot i que les mesures per garantir la pluralitat, la igualtat i la representativitat durant els períodes electorals són comunes arreu d’Europa, aquestes utilitzen sistemes que donen autonomia als periodistes i fan el control a posteriori.

Els periodistes, que fa trenta anys que protesten contra d’aquesta intromissió de la Junta Electoral en la seva feina i en el dret dels ciutadans a la informació, demanen als diputats del Parlament que treguin tota referència als blocs electorals de la nova llei per “fer avançar el país cap a una democràcia del segle XXI”.

L’acord per flexibilitzar els blocs, encara no redactat, suggereix combinar els criteris de «proporcionalitat i representació» que s’apliquen actualment al tractament de les notícies de campanya (és a dir, establir prèviament l’ordre d’aparició i el temps dedicat a cada candidat) amb els de «professionalitat periodística i interès informatiu», així com encarregar el control de la informació en campanya no només a la sindicatura electoral catalana sinó també al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i al Consell de la Informació de Catalunya, que depen del Col·legi de Periodistes.

El profund desacord entre partits fa pensar que l’aprovació de la nova llei encara trigarà, si és que arriba. En tot cas, mentre duri el procès els periodistes continuaran la seva llarga reivindicació d’abolir els blocs electorals. A Twitter, s’estan utilitzant les etiquetes #NOalsblocs #InformacióSÍ #PropagandaNO, i el SPC ha recordat que existeix un blog expressament per a la campanya: Blocs electorals, anomalia europea.

De moment, tenim l’antecedent de la Junta Electoral Central (JEC), que va concloure fa un parell de setmanes que UPD i Podemos tenien dret a gaudir de cobertura electoral als mitjans públics andalusos perquè, tot i que es presenten per primera vegada a les eleccions i per tant no estan al Parlament, “han acreditat la representativitat”. Cal recordar, però, que aquesta va ser una decisió reactiva de la JEC, fruit dels recursos interposats per Podem i UpyD, que s’interpreta com una excepció. El fet que els directius de la televisió i la ràdio públiques andaluses s’hi neguéssin a complir la decisió de la Junta és una volta surrealista més en aquest episodi tant ridícul com necessari per a l’evolució democràtica

Mentre continua l’estira i afluixa, hi ha qui va fent via. A Molins de Rei, els partits polítics ja han acordat tindre tots el mateix espai tant a la propaganda electoral gratuïta que emet Ràdio Molins de Rei com a la via pública, com ha explicat l’associació Comunicació Pública en un article al seu web. Una decisió de desafiament inèdita al país que potser serà imitada per altres municipis.

Fa uns dies, el periodista David Bassa es mostrava tan optimista respecte a la desaparició imminent dels blocs electorals que va titular el seu article a Mèdia.cat “Rèquiem pels blocs electorals?”. Esperem que no estigui equivocat.