En mig de l’escàndol d’espionatge que ocupa la política catalana darrerament, s’ha filtrat a Twitter una gravació parcial de la conversa que van mantenir Alícia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular Català, i Victòria Àlvarez, ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, al restaurant La Camarga.

Al març, i per petició de Sánchez Camacho, la titular del jutjat de primera instància número 21 de Barcelona va prohibir difondre la gravació. Això no ha impedit, però, que algú que tenia el document en el seu poder el filtrés anònimament (a través d’un compte creat expressament) a la xarxa.

L’àudio ha circulat com la pólvora i ha provocat tant un molt lícit debat públic sobre el seu contingut (s’escolta dir a la líder del PP, per exemple, que trucaria el seu “fiscal de confiança” ) com reaccions d’altres partits. Mentrestant, Sánchez Camacho ja ha comunicat que estudia emprendre accions legals.

Tots els usuaris d’Internet han de saber que qualsevol tipus de difusió d’aquest document podria constituir un delicte, ja sigui fer un tuit o un simple retuit.

Els periodistes estan acostumats a treballar tenint en compte el marc legal de la seva feina, però en l’era digital, qualsevol usuari pot fer difusió d’una informació i incórrer en un delicte sense ser-ne conscient. El recent cas de Lord McAlpine al Regne Unit ja ens va posar sobre avís. Mentre la legislació s’adapta als nous temps, molt de compte amb l’ús que fem de les xarxes.