Imatge d’Snowden a un póster de HOPE (esperança), en referència als pósters de Sheppard Fairey utilitzats en la campanya d’Obama del 2008. Font: Wikimedia Commons. Autor: Eliza does

Dos dels diaris amb més renom del món, The Guardian i The Washington Post, han estat guardonats amb el premi Pulitzer al Servei Públic per la cobertura de l’escàndol d’espionatge de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units. Una gran feina periodística, sense dubte, i tanmateix una gran feina que no hagués estat possible sense el coratge d’Edward Snowden, l’ex treballador de la NSA que als 30 anys va posar la seva vida en risc per complir amb el que entenia com el seu deure de servei públic: filtrar els documents secrets necessaris per provar l’espionatge massiu de la NSA que afectava la ciutadania dels EUA i d’arreu del món.

“If you see something, say something” (si veus alguna cosa, explícala), resa l’eslògan del Departament de Seguretat Nacional. Això va fer Snowden i per això el busquen. Exiliat a Rússia i amb el passaport confiscat, Snowden no pot tornar al seu país, on s’enfronta a càrrecs d’espionatge i robatori de propietat del govern. La Whistleblower Protection Act, la llei que protegeix les persones que denuncien situacions il·legals, no cobreix la seua situació, i el govern no sembla disposat a mostrar clemència i canviar les lleis per buscar un equilibri entre les necessitats de l’estat en termes de seguretat i les preocupacions de la ciutadania pel dret a la privacitat i altres llibertats civils.

En un intent d’equilibrar la balança fer més evident aquest reconeixement, els periodistes guardonats han dedicat el premi a Snowden. I és que a ningú se li escapa que en el fons els premis més prestigiosos del món del periodisme han reconegut i beneït la feina d’Edward Snowden. Ell, al seu temps, ha publicat un comunicat de felicitació que mereix, per la seva integritat, ser traduït aquí:

Estic agraït al comitè pel seu reconeixement als esforços fets per tots aquells implicats en informar durant l’any passat, i em sumo a tothom arreu del món que ha felicitat el Glenn Greenwald, la Laura Poitras, el Barton Gellman, l’Ewen MacAskill i els equips de The Guardian i el Washington Post pel Premi Pulitzer al Servei Públic.

La decisió d’avui és un al·legat en defensa de tots aquells que creuen que la ciutadania ha de tenir un paper en el govern. Els ho devem als periodistes valents i als seus companys que van seguir informant malgrat l’extraordinària intimidació, que inclou la destrucció forçada de material periodístic, l’ús inapropiat de lleis antiterroristes i molts altres mitjans de pressió per aturar-los i evitar el que avui el món ha premiat com un treball de vital importància pública.

Aquesta decisió ens recorda que el que cap consciència individual pot canviar, ho pot canviar una premsa lliure. Els meus esforços no haguessin tingut cap sentit sense la dedicació, passió i professionalitat d’aquests diaris, i tenen tota la meua gratitud i respecte pel seu extraordinari servei a la nostra societat. El seu treball ens ha ofert un futur millor i una democràcia amb millors mecanismes per controlar els poders públics.